dijous, 26 de maig de 2016

QUÈ ESTÀ PASSANT A EQUADOR?


El passat 18 de maig, el país d’Equador va ser sacsejat per dos terratrèmols un mes després del sisme del 16 d’abril, d’una magnitud de 7,8 a la escala de Richter.
Aquests dos terratrèmols, van tenir una magnitud de 6,7 en la escala de Richter. Aquesta escala, ens ajuda a saber la energia alliberada per un sisme i la màxima magnitud d’aquesta és 12.
L’epicentre, que és el punt exterior on arriben primer les ones sísmiques, va ser molt a prop de Mampicha, i l’hipocentre, que és el focus de l’interior de la terra on es produeix el sisme, va ser a 17km de profunditat de l’epicentre. Hem de tenir en comte, que les ones sísmiques que nosaltres apreciem es diuen superficials i que no són les úniques que hi ha ni tampoc les més importants. Aquestes es creen amb la interacció de dos altres tipus d’ones que es formen a l’interior de la terra, a l’hipocentre i que es diuen ones P i S.
Però per què passen aquests fenòmens i , sobretot, per què passen a Equador?
Segons la Teoria de les plaques tectòniques, l’escorça de la terra està dividida en diferents plaques, com si fos un puzle. Aquestes, floten sobre el mantell i es mouen de forma independent. Quan dos o més d’aquestes plaques es troben i xoquen, poden provocar terratrèmols i volcans.
L’Equador, és un punt de trobada de dos plaques tectòniques que s’anomenen Nazca i Amèrica del sud. Aquestes dos plaques es mouen en contra direcció de manera que una fa pressió amb l’altra. El límit de plaques ( lloc on troben les dos plaques) on passa aquest fet s’anomena zona de convergència.
La placa Nazca és una placa oceànica formada bàsicament per basalts, de manera que és més densa que la placa d’Amèrica del sud, que és continental i està formada bàsicament pe granits. És per això que la primera s’introdueix sota de la segona de manera que formen una zona de subducció. El procés de subducció provoca fricció i tensió entre les plaques i això fa que aquestes es trenquin, o el que és el mateix, que es formin falles. Aquesta tensió s’allibera de forma brusca i provoca uns moviments de la placa que nosaltres anomenen terratrèmols.
Els terratrèmols no només es produeixen a Equador, sinó a qualsevol zona de convergència o amb falles transformants (límit de plaques on aquestes no xoquen, sinó que es freguen lateralment). A Japó, per exemple, els sismes hi són molt comuns, però un terratrèmol de la mateixa magnitud que l’anomenat anteriorment no té els mateixos efectes a Japó que a Equador. Aquest últim és més vulnerable. A diferència de Japó, Equador és un país amb una exposició alta, pobre econòmicament que no es pot permetre preparar infraestructures que suportin els terratrèmols. El risc sísmic és bastant elevat ja que hi ha perillositat i vulnerabilitat, però no tant com el risc que hi pot haver, per exemple, a Haití.
Tots aquests països es troben al Cinturó de foc, que s'estén per les costes occidentals d'Amèrica des de Xile fins al Canadà, després gira a l'altura de les Illes Aleutianes i continua el seu recorregut a Àsia, al llarg de les costes de la Xina, Japó, i les illes i arxipèlags del sud-est asiàtic, com Filipines i Nova Guinea, i acaba el recorregut a Oceania. Aquest cinturó està format per un conjunt del límits de plaques tectòniques que estan amb constant fricció i on s’acumulen el 90% de volcans i terratrèmols del món.
Els terratrèmols del 18 de maig van ser rèpliques del terratrèmol mare, és a dir, que no són més que un reajustament de l’escorça terrestre al voltant de la falla on es va produir el sisme principal. És per això que tenen un magnitud més baixa que el sisme mare, que és el que es va produir un mes abans i que tenia una magnitud de 7,8 en l’escala de Richter. A aquest sisme principal l’han seguit més de 300 rèpliques, i tot i que sembla que el número de rèpliques hagi de disminuir, encara pot ser que alguna superi la magnitud 5 en l’escala de Richter. 
   
     Gina Sangés 1 Btx A 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada